Y esos de amarrón... ¿de qué peña son?

De vegades (vaja, sovint) és convenient un exercici de revisió de l'estat de les icones. Potser el llobarro a la sal, els nous vins del Pla de l'Arc i les pinícules sueques ens estan aborinotant el senderi i no ens n'adonem fins que ens hem passat de la frenada, fent la viu-viu, i l'exercici de revisió ja tant s'hi val.
Aquests darrers dies, aprofitant la calma serena que atorga la ració de 'bromazepam', he assaltat els servidors d'imatges més reconeguts a la xarxa, a la recerca d'una explicació: Perquè els agents uniformats de l'autoritat estan al servei de qui mana i no de qui paga.
M'he quedat ert com un pampolfigo en repassar les darreres actuacions dels 'cossos de seguretat' anomenats Ertaintza i Mossos d'Esquadra en els territoris llurs, especialment pel que fa a la repressió als abertzales del Gohierri (allà) i als pagesos del Camp de Tarragona (ací).
La sospita de que eixes 'forces' estan formades i manades pels més perillosos elements que la mare terra dóna, es confirma en contemplar les riques videoteques i en llegir posteriorment les explicacions d'elements tan sinistres com els consellers Ares i Saura.
Eixa sospita no és nova, ja fa més de vint anys l'aleshores ministre Corcuera ens enfilà de lluny amb una ocurrència estalinista que només el Tribunal Constitucional espanyol va frenar, de tan exquisidament reaccionària com era. Aquell crit festiu "Y esos de amarrón... ¿de qué peña son?" està avui més vigent que mai, dissortadament.